<div lang="ca" class="glossary"><div class="titlepage"><div><div><h2 class="title"><a name="glossary"></a>glossari</h2></div></div></div><div class="glossdiv"><h3 class="title">Tecnologies</h3><dl><dt><a name="gloss-akonadi"></a><span class="glossterm">Akonadi</span></dt><dd class="glossdef"><p>El mecanisme d'accés a les dades desades per a totes les dades PIM (Personal Information Manager -gestor de la informació personal-) en el <span class="orgname">KDE</span> SC 4. Un únic sistema d'emmagatzematge i sistema de recuperació permet eficiència i extensibilitat que no era possible sota <span class="orgname">KDE</span> 3, cadascun dels components PIM disposava del seu propi sistema. Tingueu en compte que l'ús d'Akonadi no canvia el format de les dades desades (vCard, iCalendar, mbox, maildir, <abbr class="abbrev">etc.</abbr>) -simplement només proporciona una nova forma d'accedir i actualitzar les dades-.</p><p> Els principals motius per al disseny i desenvolupament d'Akonadi són de naturalesa tècnica, <abbr class="abbrev">és a dir</abbr> disposar d'una manera única per a l'accés a les dades PIM (contactes, calendaris, correus electrònics...) de diferents aplicacions (<abbr class="abbrev">p. ex.</abbr> <span class="application">KMail</span>, <span class="application">KWord</span>, <abbr class="abbrev">etc.</abbr>), eliminant així la necessitat d'escriure codi semblant aquí i allà.</p><p> Un altre objectiu és part d'aplicacions IGU com <span class="application">KMail</span> des de l'accés directe a recursos externs com el correu de servidors -aquest va ser un important motiu per informes-d'error/desitjos pel que fa al rendiment/capacitat_de_resposta en el passat.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://community.kde.org/KDE_PIM/Akonadi" target="_top">Akonadi per al PIM del KDE</a></p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Akonadi" target="_top">Viquipèdia: Akonadi</a></p><p> <a href="https://techbase.kde.org/KDE_PIM/Akonadi" target="_top">Techbase - Akonadi</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gui"><acronym class="acronym">IGU</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-applications"></a><span class="glossterm">Aplicacions</span></dt><dd class="glossdef"><p>Les aplicacions es basen en els projectes de biblioteques del nucli de la comunitat KDE, actualment els Frameworks del <span class="orgname">KDE</span> i anteriorment la plataforma <span class="orgname">KDE</span>.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://community.kde.org/Promo/Guidance/Branding/Quick_Guide/" target="_top">KDE Branding</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-frameworks">Frameworks</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-platform">Plataforma</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-arts"></a><span class="glossterm">ARts</span></dt><dd class="glossdef"><p>El marc de so en el <span class="orgname">KDE</span> 2 i 3. La seva naturalesa tasca-simple ha causat problemes quan es trobaven dues fonts de so. A l'escriptori <span class="productname">Plasma</span> se substitueix per Phonon.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/ARts" target="_top">Viquipèdia: ARts</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-phonon">Phonon</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-dbus"></a><span class="glossterm">D-Bus</span></dt><dd class="glossdef"><p>D-Bus o Desktop Bus és un sistema de missatges de servei-intern. Desenvolupat per <span class="trademark">Red Hat</span>®, que va ser fortament influenciat pel DCOP de <span class="orgname">KDE</span> 3, al que substitueix. La majoria de sistemes operatius POSIX suporten D-Bus, i existeix un port per a Windows. És usat per Qt 4 i GNOME.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://freedesktop.org/wiki/Software/dbus/" target="_top">FreeDesktop.org: What is D-Bus?</a></p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/D-Bus" target="_top">Viquipèdia: D-Bus</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-dcop">DCOP</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gnome"><acronym class="acronym">GNOME</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-qt"><span class="trademark">Qt</span>™</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-dcop"></a><span class="glossterm">DCOP</span></dt><dd class="glossdef"><p><acronym class="acronym">DCOP</acronym>, vol dir Desktop COmmunication Protocol -protocol de comunicació de l'escriptori-, és un inter-processos lleuger i un component de programari per al sistema de comunicació usat en <span class="orgname">KDE</span> 3. Substituït amb <acronym class="acronym">D-Bus</acronym> al <span class="orgname">KDE</span> SC 4.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/DCOP" target="_top">Viquipèdia: DCOP</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-dbus">D-Bus</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-flake"></a><span class="glossterm">Flake</span></dt><dd class="glossdef"><p>Flake és una biblioteca de programació que s'usa en <span class="application">KOffice</span>/Calligra. Funcionalment, ofereix «formes» per a mostrar el contingut i eines per a manipular el contingut. Les «formes» es poden apropar o rotar i es poden agrupar per a treballar com una única «forma», al voltant de la qual el flux de text és possible.</p><p> Més informació:</p><p><a href="https://community.kde.org/Calligra/Libs/Flake" target="_top"><span class="orgname">KDE</span> Community Wiki: Flake</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kparts">KParts</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-frameworks"></a><span class="glossterm">Frameworks</span></dt><dd class="glossdef"><p>Els Frameworks 5 del <span class="orgname">KDE</span> és la propera generació de les biblioteques <span class="orgname">KDE</span>, modulars i optimitzades per a una fàcil integració amb les aplicacions <span class="trademark">Qt</span>™. Els Frameworks ofereixen una àmplia varietat de funcionalitats comunament necessàries: madures, revisades per parelles i biblioteques ben provades amb termes de llicència amistosos. Hi ha més de 70 Frameworks diferents que proporcionen solucions incloent integració amb el maquinari, suport per a formats de fitxer, ginys addicionals, funcions de traçat, correcció ortogràfica i més. Molts dels Frameworks multiplataforma i tenen poca o cap dependència addicionals fent que siguin fàcils de construir i afegir a qualsevol aplicació <span class="trademark">Qt</span>™.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://community.kde.org/Frameworks" target="_top"><span class="orgname">KDE</span> Wiki de la comunitat: Frameworks</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-applications">Aplicacions</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-platform">Plataforma</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ghns"></a><span class="glossterm">Obtén novetats candents</span></dt><dd class="glossdef"><p><span class="emphasis"><em>G</em></span>et <span class="emphasis"><em>H</em></span>ot <span class="emphasis"><em>N</em></span>ew <span class="emphasis"><em>S</em></span>tuff (GHNS -Obtén novetats candents-) és un estàndard obert que facilita als usuaris a descarregar i instal·lar diverses extensions per a les seves aplicacions. La nostra implementació de GHNS és usada per <span class="productname">Plasma</span> (per exemple, per a obtenir nous temes d'escriptori), i per moltes aplicacions i ginys.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ghnsaccr"></a><span class="glossterm">GHNS</span></dt><dd class="glossdef"><p><acronym class="acronym">GHNS</acronym> és l'acrònim de Get Hot New Stuff «Obtén novetats candents».</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ghns">Obtén novetats candents</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ioworker"></a><span class="glossterm">Procés de treball <acronym class="acronym">IO</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Els processos de treball <acronym class="acronym">IO</acronym> permeten a les aplicacions <span class="orgname">KDE</span> accedir a recursos remots tan fàcilment com als recursos locals (fent-los «transparents a xarxa»). Els recursos remots (<abbr class="abbrev">p. ex.</abbr> els fitxers) podran estar emmagatzemats en recursos compartits <acronym class="acronym">SMB</acronym> o similars.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-smb"><acronym class="acronym">SMB</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-khtml"></a><span class="glossterm">KHTML</span></dt><dd class="glossdef"><p>KHTML és el motor de renderitzat <acronym class="acronym">HTML</acronym> per a l'escriptori <span class="productname">Plasma</span> <span class="orgname">KDE</span>, com l'usat pel navegador <span class="application">Konqueror</span>. També proporciona una KPart que permet a totes les aplicacions de <span class="orgname">KDE</span> mostrar contingut web. Una nova introducció, <span class="trademark">Qt</span>™ WebKit és també per al desenvolupament d'aplicacions de Plasma i altres.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-konqueror"><span class="application">Konqueror</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kparts">KParts</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-webkit">WebKit</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kio"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">KIO</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>El sistema <span class="orgname">KDE</span> d'entrada/eixida que fa ús dels anomenats «processos de treball <acronym class="acronym">IO</acronym>».</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ioworker">Procés de treball <acronym class="acronym">IO</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kiosk"></a><span class="glossterm">Kiosk</span></dt><dd class="glossdef"><p>Kiosk és un marc de treball per a restringir les capacitats de l'usuari sobre un sistema de plataforma <span class="orgname">KDE</span>, ideal per al seu ús en entorns restrictius com cibercafès. És present al <span class="orgname">KDE</span> 3 i <span class="orgname">KDE</span> 4, però l'eina d'administració, <span class="application">Kiosktool</span> només es troba al <span class="orgname">KDE</span> 4. Es pot ser usar per a configurar les aplicacions de <span class="orgname">KDE</span> 4, o es poden mantenir les configuracions kiosk editant els fitxers de configuració manualment.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kparts"></a><span class="glossterm">KParts</span></dt><dd class="glossdef"><p>KParts és una tecnologia d'incrustar que permet a les aplicacions <span class="orgname">KDE</span> incrustar altres aplicacions <span class="orgname">KDE</span>. Per exemple, la vista de text emprada pel <span class="application">Konqueror</span> és un KPart.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-konqueror"><span class="application">Konqueror</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ksycoca"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">KSycoca</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p><acronym class="acronym">KSycoca</acronym> (<span class="orgname">KDE</span> <span class="emphasis"><em>Sy</em></span>tem <span class="emphasis"><em>Co</em></span>nfiguration <span class="emphasis"><em>Ca</em></span>che) és un cau de configuració que, per exemple, garanteix el ràpid accés a les entrades del menú.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kbuildsycoca"><span class="application">KBuildSycoca</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-platform"></a><span class="glossterm">Plataforma</span></dt><dd class="glossdef"><p>Anteriorment la base de les biblioteques i els serveis necessaris per executar les aplicacions <span class="orgname">KDE</span>. És utilitzat pel nucli i els desenvolupadors de tercers per crear programari <span class="orgname">KDE</span>. Sobretot si s'inclouen els frameworks i eines de desenvolupament que es poden anomenar com la Plataforma de desenvolupament del <span class="orgname">KDE</span>. La plataforma del <span class="orgname">KDE</span> es basa en una sèrie de pilars, per exemple Akonadi, Solid, Phonon.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-applications">Aplicacions</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-frameworks">Frameworks</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-akonadi">Akonadi</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-solid">Solid</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-phonon">Phonon</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-phonon"></a><span class="glossterm">Phonon</span></dt><dd class="glossdef"><p>Una API multimèdia multiplataforma, interfície per a connectar amb les plataformes existents, com ara motors gstreamer i xine. <span class="orgname">KDE</span> 2 i 3 depenen d'aRts per al so. Phono el substitueix.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Phonon_(software)" target="_top">Viquipèdia: Phonon (programari)</a></p><p> <a href="https://phonon.kde.org/" target="_top">Lloc web de Phonon</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-arts">ARts</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-solid"></a><span class="glossterm">Solid</span></dt><dd class="glossdef"><p>Solid proporciona una única API per a l'administració de maquinari. El maquinari s'agrupa en «dominis». Atès que els dorsals per a Solid són connectables, Solid ajuda als desenvolupadors d'aplicacions a escriure menys codi, i és independent de la plataforma.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://solid.kde.org/" target="_top">Discover Solid</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-threadweaver"></a><span class="glossterm">Threadweaver</span></dt><dd class="glossdef"><p>Aquesta biblioteca de programació per fils estén la disponibilitat entre els processadors de múltiples nuclis tant com sigui possible, donant-los prioritat abans de fer cua per a la seva execució. ThreadWeaver proporciona una interfície de treball d'alt nivell per a programar en multiprocés.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://api.kde.org/frameworks/threadweaver/html/index.html" target="_top">Documentació de l'API - ThreadWeaver</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-webkit"></a><span class="glossterm">WebKit</span></dt><dd class="glossdef"><p>Motor de renderitzat HTML, procedent d'una branca de KHTML. Aprovada per <span class="trademark">Apple</span>™ i desenvolupat per a <span class="trademark">Safari</span>™. Webkit porta tota la funcionalitat de nou a <span class="orgname">KDE</span> SC 4, on està disponible a través de <span class="trademark">Qt</span>™.</p><p> Més informació: </p><p> <a href="https://webkit.org/" target="_top">WebKit home page</a></p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/WebKit" target="_top">Viquipèdia: WebKit</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-khtml">KHTML</a>.</p></dd></dl></div><div class="glossdiv"><h3 class="title">X.Org</h3><dl><dt><a name="gloss-antialiasing"></a><span class="glossterm">Antialiàsing</span></dt><dd class="glossdef"><p>Si es menciona en el context del <span class="orgname">KDE</span>, antialiàsing sovint significa el suavitzat dels tipus de lletra visibles a la pantalla. La versió 3.3 de <span class="trademark">Qt</span>™ o posteriors, usada conjuntament amb X.Org fa possible aquest efecte sota el <span class="orgname">KDE</span>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-qt"><span class="trademark">Qt</span>™</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-xserver"></a><span class="glossterm"><span class="application">X-Server</span></span></dt><dd class="glossdef"><p>El <span class="application">X-Server</span> representa una capa bàsica sobre la qual es construeixen les diverses <acronym class="acronym">IGU</acronym>, com ara el <span class="orgname">KDE</span>. Manipula el ratolí bàsic i l'entrada del teclat (tant des d'una màquina local com des d'una remota) i proporciona rutines gràfiques elementals per a dibuixar rectangles i d'altres figures primitives.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gui"><acronym class="acronym">IGU</acronym></a>.</p></dd></dl></div><div class="glossdiv"><h3 class="title">Aplicacions</h3><dl><dt><a name="gloss-dolphin"></a><span class="glossterm">Dolphin</span></dt><dd class="glossdef"><p>El gestor de fitxers per omissió a les Aplicacions del <span class="orgname">KDE</span>. Compta amb un plafó lateral (Llocs), però la navegació es fa principalment sobre de la finestra principal. La divisió de finestres és possible, i les vistes es poden aplicar a finestres individuals. Muntar i desmuntar dispositius <acronym class="acronym">USB</acronym> es pot fer en el plafó lateral. Es poden afegir altres directoris al plafó «Llocs». També és possible una vista en arbre.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://www.kde.org/applications/system/dolphin/" target="_top">Dolphin</a></p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Dolphin_(file_manager)" target="_top">Viquipèdia: Dolphin</a></p><p> <a href="https://userbase.kde.org/Dolphin/File_Management/ca" target="_top">Userbase: Guia d'aprenentatge per a la Gestió de fitxers</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-konqueror"><span class="application">Konqueror</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kbuildsycoca"></a><span class="glossterm"><span class="application">KBuildSycoca</span></span></dt><dd class="glossdef"><p><span class="application">KBuildSycoca4</span> és un programa de la línia d'ordres i regenera l'anomenat <span class="application">KSycoca</span>. Això és d'utilitat, per exemple, si falta algun o tots els mòduls en el <span class="application">Arranjament del sistema</span>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ksycoca"><acronym class="acronym">KSycoca</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-systemsettings"><span class="application">Arranjament del sistema</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kinfocenter"></a><span class="glossterm">KInfoCenter</span></dt><dd class="glossdef"><p>El Kinfocenter es va originar com a part del Kcontrol des del KDE 3.1. En el KDE SC 4 va ser substituït per mòduls configurats al <span class="application">Arranjament del sistema</span>, sobretot Solid, i està sent presentada de nou com una aplicació en el <span class="productname">Plasma</span>.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://www.kde.org/applications/system/kinfocenter/" target="_top">KInfoCenter</a></p><p> <a href=</p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Kinfocenter" target="_top">Viquipèdia: KInfoCenter</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-solid">Solid</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-systemsettings"><span class="application">Arranjament del sistema</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-konqueror"></a><span class="glossterm"><span class="application">Konqueror</span></span></dt><dd class="glossdef"><p><span class="application">Konqueror</span> és un navegador web, visualitzador d'imatges, gestor de fitxers i molt més, i una part central del projecte <span class="orgname">KDE</span>. Podeu trobar més informació quant al <span class="application">Konqueror</span> a <a href=https://konqueror.org/" target="_top">www.konqueror.org</a>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-krunner"></a><span class="glossterm">KRunner</span></dt><dd class="glossdef"><p>La minilínia d'ordres a la qual s'accedeix des del menú clàssic, la drecera de teclat <span class="keycap"><strong>Alt</strong></span>+<span class="keycap"><strong>F2</strong></span>, o feu clic dret a l'escriptori. En <span class="orgname">KDE</span> SC 4 amb part d'un nom es mostraran tots els resultats possibles.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://userbase.kde.org/Plasma/Krunner/ca" target="_top">UserBase: Usar el KRunner</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kwin"></a><span class="glossterm">KWin</span></dt><dd class="glossdef"><p>El KWin és el gestor de finestres. Aquí és on la decoració de les finestres es pot canviar i aplicar temes. <span class="orgname">KDE</span> SC 4 s'estén KWin per donar suport als efectes de composició 3D a l'escriptori.</p><p> Més informació: </p><p> <a href="https://userbase.kde.org/KWin/ca" target="_top">UserBase: KWin</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-xserver"><span class="application">X-Server</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-minicli"></a><span class="glossterm">Mini-CLI</span></dt><dd class="glossdef"><p>Mini <span class="emphasis"><em>C</em></span>ommand <span class="emphasis"><em>L</em></span>ine <span class="emphasis"><em>I</em></span>nterface. Sinònim per a KRunner.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-krunner">KRunner</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-pager"></a><span class="glossterm">Paginador</span></dt><dd class="glossdef"><p>Un paginador «pager» és un petit programa o una miniaplicació del plafó que mostra la posició de les finestres a l'escriptori i si teniu diversos escriptoris virtuals us ofereix una visió general sobre tots.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-application-starter"><acronym class="acronym">Llançador d'aplicacions</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kicker"><acronym class="acronym"><span class="application">Kicker</span></acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-panel">Plafó</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-virtualdesktops">Escriptoris virtuals</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-systemsettings"></a><span class="glossterm"><span class="application">Arranjament del sistema</span></span></dt><dd class="glossdef"><p>Aquest és el projecte i el nom del fitxer del Centre de control del <span class="orgname">KDE</span>. El <span class="application">Arranjament del sistema</span> us permet personalitzar virtualment cada opció de configuració de <span class="orgname">KDE</span>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kinfocenter">KInfoCenter</a>.</p></dd></dl></div><div class="glossdiv"><h3 class="title">Terminologia de l'escriptori</h3><dl><dt><a name="gloss-activities"></a><span class="glossterm">Activitats</span></dt><dd class="glossdef"><p>Les activitats són un conjunt de ginys <span class="productname">Plasma</span> que tenen el seu propi fons de pantalla.</p><p> Un xic com escriptoris virtuals, però no del tot. Per exemple teniu una «activitat laboral» amb canals RSS, una nota amb les tasques pendents, una vista de carpeta amb fitxers relacionats, i un fons de pantalla subtil.</p><p> Al costat, teniu una «activitat de temps de lleure», amb vistes prèvies de fotos en família i els gossos, canals RSS dels blogs favorits, una vista de carpeta que mostra la col·lecció de pel·lícules, una miniaplicació de twitter i, per descomptat, Iron Maiden com a fons de pantalla que m'han agradat des de principis dels 80.</p><p> A les 17.00 hores es canvia d'«activitat laboral» a «activitat de temps de lleure».</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://userbase.kde.org/Plasma/ca" target="_top">PMF per a Plasma</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-virtualdesktops">Escriptoris virtuals</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-breeze"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">Brisa</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Brisa és el tema per omissió del <span class="productname">Plasma</span>. El nou tema és de gran contrast, un tema prim per a l'espai de treball. Està disponible en variants amb llum i fosques. Gràfics i disposicions tipogràfiques més simples i monocromàtiques, centrat a oferir una experiència d'usuari neta i visualment clara.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ksvg">KSVG</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-oxygen"><acronym class="acronym">Oxygen</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-containment"></a><span class="glossterm">Contenidor</span></dt><dd class="glossdef"><p>El contenidor és un grup de nivell superior de giny. Cada contenidor gestiona les dades d'aspecte i configuració del seu conjunt de ginys independentment d'un altre.</p><p> El resultat final és que es poden agrupar ginys dins d'un contenidor d'acord amb la importància del seu patró de treball, en comptes de mitjançant l'agrupació del directori.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://userbase.kde.org/Plasma/ca" target="_top">PMF per al Plasma</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-widget">Giny (widget)</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-draganddrop"></a><span class="glossterm">Arrossegar i deixar anar</span></dt><dd class="glossdef"><p>Aquest concepte permet substituir moltes accions com copiar fitxers d'un a l'altre amb un simple moviment del ratolí, <abbr class="abbrev">p. ex.</abbr> es copien fitxers prement a sobre d'una icona en una finestra del <span class="application">Konqueror</span>, movent el ratolí a una altra finestra mentre es manté premut el botó del ratolí i deixant-lo anar («deixant» l'objecte).</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-konqueror"><span class="application">Konqueror</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-gnome"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">GNOME</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p><span class="emphasis"><em>G</em></span>NU <span class="emphasis"><em>N</em></span>etwork <span class="emphasis"><em>O</em></span>bject <span class="emphasis"><em>M</em></span>odel <span class="emphasis"><em>E</em></span>nvironment, una de les <acronym class="acronym">IGU</acronym> líders a <span class="trademark">UNIX</span>®.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gui"><acronym class="acronym">IGU</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-gui"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">IGU</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>G</em></span>raphical <span class="emphasis"><em>U</em></span>ser <span class="emphasis"><em>I</em></span>nterface (interfície gràfica d'usuari). Tots els entorns d'escriptori (com ara el <span class="orgname">KDE</span>) són una <acronym class="acronym">IGU</acronym>. La majoria de les <acronym class="acronym">IGU</acronym> proporcionen funcionalitats per al ratolí i/o les finestres per a manipular els programes.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-homedirectory"></a><span class="glossterm">Directori inici</span></dt><dd class="glossdef"><p>Aquest és el lloc en el sistema a on es desen tots els vostres fitxers. Els podeu escriure fora d'aquesta carpeta, però totes les aplicacions estan configurades per proposar-la com a lloc per omissió. I això és més fàcil, quan deseu les vostres coses aquí.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Home_directory" target="_top">Viquipèdia: Home Directory</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-dolphin">Dolphin</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kde"></a><span class="glossterm"><span class="orgname">KDE</span></span></dt><dd class="glossdef"><p>El <span class="orgname">KDE</span> és més que un programari. És una comunitat formada per programadors, traductors, col·laboradors, artistes, escriptors, distribuïdors i usuaris de tot el món. El nostre equip de tecnologia internacional s'ha compromès a crear el millor programari lliure per a l'escriptori. I no només els contribuents, però els usuaris i aficionats del programari <span class="orgname">KDE</span> es poden trobar al llarg de tot el planeta, ajudant a altres usuaris, difonent les notícies, o simplement gaudint de l'experiència. Podeu trobar informació més detallada a <a href="https://www.kde.org/" target="_top">www.kde.org</a>.</p><p> El nom ha canviat el seu significat al llarg del temps. Podeu descobrir més sobre la seva història a <a href="https://www.kde.org/community/history/" target="_top">la pàgina web de la història del KDE</a>. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gui"><acronym class="acronym">IGU</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kicker"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym"><span class="application">Kicker</span></acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>En <span class="orgname">KDE</span> 3, la barra era ubicada, usualment a la part inferior de la pantalla (A vegades anomenada el Plafó), a on es troben els llançadors d'aplicacions, el Paginador, i els botons per executar algunes aplicacions.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-panel">Plafó</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-application-starter"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">Llançador d'aplicacions</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Al <span class="productname">Plasma</span> hi ha un llançador d'aplicacions en el qual les aplicacions s'ordenen per grups funcionals. «Preferides» substitueix «Aplicacions més usades» en el menú clàssic, i s'hi poden afegir aplicacions. Fer clic dret també ofereix la possibilitat d'afegir aplicacions a l'escriptori o al plafó. El ràpid accés a una aplicació menys usada pot ser per al quadre de cerca. Alternatives disponibles com el clàssic menú d'aplicacions en cascada amb menús emergents i el tauler d'aplicacions, un llançador de pantalla completa. El <span class="productname">Plasma</span> es pot usar amb més d'un llançador, s'ha de requerir.</p><p> </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pager">Paginador</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-panel">Plafó</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-oxygen"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">Oxygen</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Oxygen era el tema per omissió del <span class="orgname">KDE</span> SC 4. Dissenyat per portar «una alenada d'aire fresc» a l'escriptori eliminant el simplista, icones animades, i la substitució per un tema net i amb icones de qualitat fotogràfica. Oxygen usa una paleta sense saturació per prevenir que les icones es converteixin en una distracció i usa detallats gràfics escalables (SVG).</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Oxygen_Project" target="_top">Viquipèdia: Oxygen Project</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ksvg">KSVG</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-breeze"><acronym class="acronym">Brisa</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-panel"></a><span class="glossterm">Plafó</span></dt><dd class="glossdef"><p>Es refereix al plafó que, amb freqüència, resideix a la part inferior de la pantalla.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kicker"><acronym class="acronym"><span class="application">Kicker</span></acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-application-starter"><acronym class="acronym">Llançador d'aplicacions</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-plasma"></a><span class="glossterm">Plasma</span></dt><dd class="glossdef"><p>L'escriptori <span class="productname">Plasma</span> substitueix al KDesktop, <span class="application">Kicker</span> i el motor de ginys SuperKaramba. Les miniaplicacions s'anomenen Ginys, i abasten des de ginys amb informació a les miniaplicacions, com ara una calculadora o un diccionari. </p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/KDE_Plasma_5" target="_top">Viquipèdia: Plasma 5 del KDE</a></p><p> <a href="https://www.kde.org/workspaces/" target="_top">Espais de treball del Plasma</a></p><p> <a href="https://userbase.kde.org/Plasma/ca" target="_top">Plasma</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kicker"><acronym class="acronym"><span class="application">Kicker</span></acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-widget">Giny (widget)</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ripping"></a><span class="glossterm">Extracció «ripping»</span></dt><dd class="glossdef"><p>El procés de llegir dades de so des d'un <span class="hardware">unitat lectora de CD-ROM</span> o DVD i emmagatzemant-les al disc dur.</p></dd><dt><a name="gloss-virtualdesktops"></a><span class="glossterm">Escriptoris virtuals</span></dt><dd class="glossdef"><p>Un concepte popular d'<span class="trademark">UNIX</span>® basat en gestors de finestres és el d'escriptoris virtuals. Això significa que no només teniu una pantalla en la qual podeu disposar les finestres, ja que disposeu de diversos escriptoris. En canviar a un escriptori diferent (en general amb un paginador) només veureu les finestres que s'han iniciat en aquest o les que s'hi ha mogut. Una finestra també es pot fer «fixa» el que significa que apareix en tots els escriptoris virtuals.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://userbase.kde.org/Plasma/ca" target="_top">PMF per a Plasma</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-application-starter"><acronym class="acronym">Llançador d'aplicacions</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pager">Paginador</a>.</p></dd></dl></div><div class="glossdiv"><h3 class="title">Desenvolupament del <span class="orgname">KDE</span></h3><dl><dt><a name="gloss-qt"></a><span class="glossterm"><span class="trademark">Qt</span>™</span></dt><dd class="glossdef"><p>La <acronym class="acronym">IGU</acronym> del <span class="orgname">KDE</span> està construïda emprant com a base la biblioteca <span class="trademark">Qt</span>™, la qual us proporciona molts elements gràfics (els anomenats «Ginys») que s'usen per a construir l'escriptori. Podeu trobar més informació a sobre de <span class="trademark">Qt</span>™ a <a href= "https://www.qt.io/developers/" target="_top">https://www.qt.io/developers/</a>..</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gui"><acronym class="acronym">IGU</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-widget">Giny (widget)</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-git"></a><span class="glossterm">Git</span></dt><dd class="glossdef"><p>Git és un sistema distribuït de codi obert i lliure per al control de versions dissenyat per a manejar tot, des de petits projectes a molt grans amb velocitat i eficiència.</p><p> Cada clon de Git és una font de ple dret amb tot l'historial i plena capacitat de seguiment de la revisió, no depèn de l'accés a la xarxa o un servidor central. Treballar-hi fent branques i barreja és fàcil i ràpid de fer.</p><p> Git s'utilitza per al control de versions de fitxers, igual que les eines com Mercurial, Bazaar, Subversion, CVS, Perforce i Visual SourceSafe.</p><p> Es va decidir que Git serà el sistema de control de versions principals de <span class="orgname">KDE</span>, la substitució de SVN. S'ha utilitzat ja en alguns projectes <span class="orgname">KDE</span> com Konversation i Amarok.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://git-scm.com/" target="_top">Pàgina web de Git</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-svn"><acronym class="acronym">SVN</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-i18n"></a><span class="glossterm">i18n</span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviatura per a «internationalization». El <span class="orgname">KDE</span> (internacionalització de <span class="orgname">KDE</span>), permet molts idiomes diferents i diferents tècniques i18n faciliten la traducció a tots aquests idiomes de la <acronym class="acronym">IGU</acronym> així com de la documentació que acompanya al <span class="orgname">KDE</span>. Hi ha més informació disponible a sobre del procés i18n a <a href="https://l10n.kde.org/" target="_top">l10n.kde.org</a>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gui"><acronym class="acronym">IGU</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-l10n">l10n</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kross"></a><span class="glossterm">Kross</span></dt><dd class="glossdef"><p>Kross és un entorn de treball per a crear scripts, ens permet el suport a múltiples llenguatges de script. En el futur un sistema de connectors permetrà el suport d'altres llenguatges.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kdom"></a><span class="glossterm">KDOM</span></dt><dd class="glossdef"><p>Un mòdul de KPart per a crear <acronym class="acronym">DOM</acronym> a KHTML (<span class="emphasis"><em>D</em></span>ocument <span class="emphasis"><em>O</em></span>bject <span class="emphasis"><em>M</em></span>odel) de manera que aquest sigui capaç de representar totes les aplicacions disponibles. KSVG2 es basa en KDOM per a <span class="orgname">KDE</span> SC 4.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-khtml">KHTML</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kparts">KParts</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-khtml">KHTML</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-kjs"></a><span class="glossterm">KJS</span></dt><dd class="glossdef"><p>Motor de JavaScript a la plataforma <span class="orgname">KDE</span>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kparts">KParts</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ksvg"></a><span class="glossterm">KSVG</span></dt><dd class="glossdef"><p>KSVG habilita el suport per a gràfics vectorials escalables en un navegador KHTML. KSVG2 estén això per al <span class="orgname">KDE</span> SC 4.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-khtml">KHTML</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kparts">KParts</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-l10n"></a><span class="glossterm">l10n</span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviatura per a «localization» (localització), el procés d'adaptar un programa a l'entorn local. Això inclou <abbr class="abbrev">p. ex.</abbr> la moneda emprada per a transaccions comercials o el format de la data la traducció del text.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://l10n.kde.org/" target="_top">l10n.kde.org</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-i18n">i18n</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-widget"></a><span class="glossterm">Giny (widget)</span></dt><dd class="glossdef"><p>En general, els ginys són elements gràfics com les barres de desplaçament, els botons o els camps d'entrada que s'utilitzen per construir la <acronym class="acronym">IGU</acronym>.</p><p> Els ginys del <span class="productname">Plasma</span>, són els components principals i assumeixen una varietat de funcions, que van des de la visualització de l'escriptori i fons de pantalla associat, fins a mostrar el nivell de la bateria de l'ordinador portàtil, mostrar els dispositius endollats i dibuixar la barra de tasques: bàsicament, són petites aplicacions que viuen a l'escriptori. A més, els ginys es poden agrupar en «Contenidors», igual que el plafó i, fins i tot l'escriptori mateix. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-plasma">Plasma</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-containment">Contenidor</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kde"><span class="orgname">KDE</span></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gui"><acronym class="acronym">IGU</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-svn"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">SVN</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació per a <span class="emphasis"><em>Subversion</em></span>, un sistema per al control de versions. El <acronym class="acronym">SVN</acronym> és un mode molt elegant d'administrar versions de fitxers que permet treballar fàcilment a més d'un desenvolupador en el mateix projecte. Podeu trobar una descripció de com aconseguir l'última versió (en desenvolupament) de <span class="orgname">KDE</span> a través del <acronym class="acronym">SVN</acronym> anònim en <a href="http://developer.kde.org/source/anonsvn.html" target="_top">http://developer.kde.org/source/anonsvn.html</a>.</p><p> Més informació a sobre del <acronym class="acronym">SVN</acronym> està disponible en <a href="http://subversion.tigris.org/" target="_top">http://subversion.tigris.org/</a>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-git">Git</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-xmlgui"></a><span class="glossterm">XMLGUI</span></dt><dd class="glossdef"><p>Un entorn de treball per a programadors per al disseny de la interfície d'usuari. És àmpliament utilitzat per KParts.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/XMLGUI" target="_top">Viquipèdia: XMLGUI</a></p><p> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Qt_Style_Sheets" target="_top">Viquipèdia: Qt Style Sheets</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gui"><acronym class="acronym">IGU</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-kparts">KParts</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-qt"><span class="trademark">Qt</span>™</a>.</p></dd></dl></div><div class="glossdiv"><h3 class="title">Miscel·lània</h3><dl><dt><a name="gloss-rfc"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">RFC</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p><span class="emphasis"><em>R</em></span>equest <span class="emphasis"><em>F</em></span>or <span class="emphasis"><em>C</em></span>omment (Sol·licitud de comentaris). Un mode habitual de publicar idees de nous protocols o procediments per a ser avaluats per la comunitat d'Internet. Encara que els <acronym class="acronym">RFC</acronym> no són obligatoris, moltes aplicacions intenten adherir-se-hi, una vegada aprovats per la comunitat.</p><p> Per a més informació a sobre dels <acronym class="acronym">RFC</acronym> podeu trobar-la a <a href="https://www.rfc-editor.org/" target="_top">la pàgina web dels RFC</a>.</p></dd></dl></div><div class="glossdiv"><h3 class="title">Diversos protocols</h3><dl><dt><a name="gloss-smb"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">SMB</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p><span class="emphasis"><em>S</em></span>erver <span class="emphasis"><em>M</em></span>essage <span class="emphasis"><em>B</em></span>lock (Bloc de missatges del servidor). Un protocol de xarxa usat per les xarxes de <span class="trademark">Microsoft</span>® <span class="trademark">Windows</span>® per a accedir a sistemes de fitxers d'altres ordinadors.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ioworker">Procés de treball <acronym class="acronym">IO</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-irc"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">IRC</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p><span class="emphasis"><em>I</em></span>nternet <span class="emphasis"><em>R</em></span>elay <span class="emphasis"><em>C</em></span>hat. Un protocol definit en el <acronym class="acronym">RFC</acronym> 1459, que manipula l'especificació per a permetre conversacions en temps real.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-rfc"><acronym class="acronym">RFC</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-host"></a><span class="glossterm">Màquina</span></dt><dd class="glossdef"><p>Aquest pot ser un nom al vostre fitxer <code class="filename">/etc/hosts</code> (<code class="systemitem">elmeuordinador</code>), un nom d'Internet (<code class="systemitem">www.kde.org</code>) o una adreça IP (<code class="systemitem">192.168.0.10</code>). </p></dd></dl></div><div class="glossdiv"><h3 class="title">Impressió</h3><dl><dt><a name="gloss-acl"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">ACL</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviatura per a <span class="emphasis"><em>A</em></span>ccess <span class="emphasis"><em>C</em></span>ontrol <span class="emphasis"><em>L</em></span>ists; (llistes de control de l'accés). Les ACL s'empren per a comprovar l'accés que es dona a un usuari (autenticat). <acronym class="acronym">CUPS</acronym> ofereix una funcionalitat bàsica per a ACL per a impressió; que serà refinada en futures versions. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-authentication">Autenticació</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-appsocketprotocol"></a><span class="glossterm">Protocol AppSocket</span></dt><dd class="glossdef"><p>AppSocket és un protocol per a la transferència de dades de la impressió, també anomenat freqüentment «Impressió directa TCP/IP». <span class="trademark">Hewlett-Packard</span>® emprà AppSocket i li afegí unes quantes extensions que tingueren un gran èxit reanomenant-lo i comercialitzant-lo sota la marca «<span class="trademark">HP</span>® JetDirect»...</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-hpjetdirectprotocol">Protocol JetDirect de <span class="trademark">HP</span>®</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-directtcpipprinting">Impressió directa TCP/IP</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-authentication"></a><span class="glossterm">Autenticació</span></dt><dd class="glossdef"><p>La comprovació de la identitat d'una persona (potser mitjançant un mecanisme usuari/contrasenya o un certificat) habitualment es coneix com a autenticació. Una vegada que hàgiu estat autenticat, podreu obtenir o no accés al recurs sol·licitat, possiblement basat en les ACL.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-acl"><acronym class="acronym">ACL</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-bidirectionalcommunication"></a><span class="glossterm">Comunicació bidireccional</span></dt><dd class="glossdef"><p>En el context de la impressió, un servidor o màquina pot rebre informació addicional enviada de retorn per la impressora (missatges d'estat, <abbr class="abbrev">etc.</abbr>), bé com a resposta a una sol·licitud o sense cap sol·licitud. AppSocket ( = <span class="trademark">HP</span>® JetDirect), <acronym class="acronym">CUPS</acronym> i IPP permeten la comunicació bidireccional, però no LPR/LPD i la impressió a l'estil BSD...</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-appsocketprotocol">Protocol AppSocket</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-cups"><acronym class="acronym">CUPS</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-directtcpipprinting">Impressió directa TCP/IP</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-hpjetdirectprotocol">Protocol JetDirect de <span class="trademark">HP</span>®</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ipp"><acronym class="acronym">IPP</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-lprlpd">Impressió <acronym class="acronym">LPR/LPD</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-bsdstyleprinting"></a><span class="glossterm">Impressió a l'estil BSD</span></dt><dd class="glossdef"><p>Terme genèric per a diferents variants del mètode d'impressió tradicional d'<span class="trademark">UNIX</span>®. La seva primera versió aparegué als anys 70 sobre BSD <span class="trademark">UNIX</span>® i l'any 1990 es va descriure formalment en un <a href="https://www.ietf.org/rfc/rfc1179.txt" target="_top">RFC 1179</a>.</p><p> En el moment quan es dissenyà per primera vegada la impressió «remota» BSD, les impressores estaven connectades a ports sèrie o directament connectades a un servidor (amb una Internet formada per menys de 100 nodes); les impressores empraven paper continu perforat a les bandes laterals, s'alimentaven emprant un mètode de tracció, imprimien senzilles columnes de text ASCII que s'obtenia per martelleig mecànic a sobre del suport i prenien el paper d'una safata a sota de la taula i el retornaven en forma de paper plegat en zig-zag -com una «serp»-. La impressió remota consistia en una màquina a l'habitació contigua que enviava fitxers per a imprimir.</p><p> Com ha canviat la tecnologia! Les impressores usen guillotines per a tallar el paper, tenen dispositius intel·ligents per a calcular les imatges de les pàgines que se'ls envien emprant llenguatges molt potents de descripció de pàgines (PDL), moltes d'elles són nodes propis a la xarxa, disposen de CPU, memòria RAM, disc dur i d'un sistema operatiu propi i estan connectades a una xarxa amb milions d'usuaris potencials...</p><p> És una veritable prova de la flexibilitat del concepte que té <span class="trademark">UNIX</span>® de dur a terme les coses, que ha fet que la «Impressió de línies» funcioni amb fiabilitat fins i tot sota les condicions modernes. Però a la fi ha arribat l'hora de quelcom nou, l'IPP. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ipp"><acronym class="acronym">IPP</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-cups"><acronym class="acronym">CUPS</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-lprlpd">Impressió <acronym class="acronym">LPR/LPD</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-cups"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">CUPS</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviatura de <span class="emphasis"><em>C</em></span>ommon <span class="emphasis"><em>U</em></span>NIX <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinting <span class="emphasis"><em>S</em></span>ystem (sistema d'impressió comú d'<span class="trademark">UNIX</span>®); <acronym class="acronym">CUPS</acronym> és el sistema d'impressió més modern d'<span class="trademark">UNIX</span>® i Linux, i també proporciona serveis d'impressió entre plataformes a clients <span class="trademark">Microsoft</span>® <span class="trademark">Windows</span>® i Apple <span class="trademark">Mac</span>® <acronym class="acronym">OS</acronym>. Basat en IPP, evita tots els problemes de l'antiga impressió a l'estil BSD, proporcionant autenticació, encriptatge i les ACL, junt amb moltes altres prestacions. Alhora que és prou compatible per a servir clients heretats que no usin IPP sinó LPR/LPD (a l'estil BSD).</p><p> <acronym class="acronym">CUPS</acronym> és capaç de controlar qualsevol impressora <span class="trademark">PostScript</span>® emprant PPD (PostScript Printer Description file -- «fitxer de descripció de la impressora Postscript») subministrat pel venedor i que originalment tan sols estava orientat a la impressió amb <span class="trademark">Microsoft</span>® Windows NT. La impressió amb el <span class="orgname">KDE</span> aconsegueix la màxima potència si està basada en <acronym class="acronym">CUPS</acronym>.</p><p> Més informació:</p><p> <a href="https://www.cups.org" target="_top">La pàgina web de <acronym class="acronym">CUPS</acronym></a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-acl"><acronym class="acronym">ACL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-authentication">Autenticació</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-bsdstyleprinting">Impressió a l'estil BSD</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ipp"><acronym class="acronym">IPP</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-lprlpd">Impressió <acronym class="acronym">LPR/LPD</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ppd"><acronym class="acronym">PPD</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-cupsfaq"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym"><acronym class="acronym">CUPS</acronym>-FAQ</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p><a href="https://www.cups.org/faq.html" target="_top"><acronym class="acronym">CUPS</acronym>-FAQ</a> és un recurs de gran valor per a respondre nombroses preguntes del sistema d'impressió <acronym class="acronym">CUPS</acronym> a qualsevol usuari novell. </p></dd><dt><a name="gloss-daemon"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">Dimoni</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviatura de <span class="emphasis"><em>D</em></span>isk <span class="emphasis"><em>a</em></span>nd <span class="emphasis"><em>e</em></span>xecution <span class="emphasis"><em>mon</em></span>itor; Els <acronym class="acronym">dimonis</acronym> estan presents a tots els sistemes <span class="trademark">UNIX</span>® per a fer les tasques independentment de la intervenció de l'usuari. Els lectors més familiaritzats amb <span class="trademark">Microsoft</span>® <span class="trademark">Windows</span>® poden comparar dimonis i les tasques de les quals són responsables amb els «serveis».</p><p> Un exemple de dimoni present a la majoria de sistemes <span class="trademark">UNIX</span>® és el LPD (Line Printer Daemon -dimoni d'impressió en línia-); <acronym class="acronym">CUPS</acronym> és considerat en el món <span class="trademark">UNIX</span>® com el successor de LPD i també opera a través d'un dimoni. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-spooling"><acronym class="acronym">SPOOL</acronym>ing (gestió de cues)</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-databaselinuxprinting"></a><span class="glossterm">Base de dades, Linuxprinting.org</span></dt><dd class="glossdef"><p>Ja fa uns quants anys, quan la impressió a Linux era realment difícil (la majoria d'usuaris tan sols coneixia la impressió mitjançant la línia d'ordres i no existien opcions per a dispositius específics), en Grant Taylor, autor del «Linux Printing HOWTO», recollí la major part de la informació disponible sobre impressores, controladors i filtres en una base de dades.</p><p> Amb el concepte emergent de <acronym class="acronym">CUPS</acronym>, estengué l'ús dels PPD fins cap a les impressores que no eren PostScript, comprengué el potencial de la seva base de dades: Si un posa els diferents blocs de dades (amb el contingut que podia descriure's en les línies «Quin dispositiu imprimeix amb quin filtre Ghostscript o d'un altre tipus?», «Com de bé?» i «Quina línia d'ordres està disponible?») en fitxers compatibles PPD, podria tenir tota la potència de <acronym class="acronym">CUPS</acronym> a sobre dels tradicionals «controladors» d'impressió.</p><p> Això ha evolucionat en un concepte més ampli, conegut com a «Foomatic». Foomatic estén les capacitats d'altres gestors de cues diferents de <acronym class="acronym">CUPS</acronym> (LPR/LPD, LPRng, PDQ, PPR) fins a un cert límit («robant» alguns conceptes de <acronym class="acronym">CUPS</acronym>). La base de dades de Linuxprinting no és tan sols una parada per a usuaris de Linux -- persones que executen altres SO basats en <span class="trademark">UNIX</span>® (com *BSD o <span class="trademark">Mac</span>® <acronym class="acronym">OS</acronym> X) també hi trobaran informació i programari útil. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-foomatic">Foomatic</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-linuxprintingdatabase"><acronym class="acronym">Base de dades Linuxprinting.org</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-directtcpipprinting"></a><span class="glossterm">Impressió directa TCP/IP</span></dt><dd class="glossdef"><p>Aquest és un mètode que usa amb freqüència el port TCP/IP 9100 per a connectar-se a la impressora. Funciona amb moltes impressores de xarxa modernes i disposa d'alguns avantatges sobre LPR/LPD, perquè és més ràpid i proporciona una mica de «dades de realimentació per al canal de retorn» des de la impressora a la màquina que envia la tasca.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-appsocketprotocol">Protocol AppSocket</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-hpjetdirectprotocol">Protocol JetDirect de <span class="trademark">HP</span>®</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-drivers"></a><span class="glossterm">Controladors, controladors d'impressora</span></dt><dd class="glossdef"><p>El terme «controladors d'impressora», emprat en el mateix sentit que a la plataforma <span class="trademark">Microsoft</span>® <span class="trademark">Windows</span>®, no és totalment aplicable a una plataforma Linux o <span class="trademark">UNIX</span>®. La funcionalitat del «controlador» sobre <span class="trademark">UNIX</span>® és subministrada per diversos components modulars treballant conjuntament. En el cor de tot plegat estan els «filtres», que converteixen un cert format a un altre que pugui entendre la impressora de destinació. A la majoria de casos els filtres poden estar connectats en una completa «cadena» de filtratge, en la qual tan sols s'envia a la impressora el resultat de l'últim filtre. La transferència real de dades per a la impressió, es fa a través d'un «dorsal». </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-filter">Filtre</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ppd"><acronym class="acronym">PPD</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-encryption"></a><span class="glossterm">Encriptatge</span></dt><dd class="glossdef"><p>L'encriptatge de dades confidencials és un assumpte molt important si les transferiu a través d'Internet o fins i tot per Intranets.</p><p> La impressió a través de protocols tradicionals no està encriptada -- és molt fàcil d'interceptar, <abbr class="abbrev">p. ex.</abbr> en <span class="trademark">PostScript</span>® o dades PCL transferides a través de cables.</p><p> De manera que en el disseny d'IPP es va preveure l'ús de connectors amb mecanismes d'encriptatge (els quals poden ser proveïts per altres mitjans com els estàndards d'encriptatge per a trànsit HTTP: SSL i TLS).</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-authentication">Autenticació</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-cups"><acronym class="acronym">CUPS</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ipp"><acronym class="acronym">IPP</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ssl">Encriptatge <acronym class="acronym">SSL(3)</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-tls">Encriptatge <acronym class="acronym">TLS</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-epson"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">Epson</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Les impressores a raig de tinta d'Epson pertanyen al conjunt de models millor acceptats pels controladors de programari lliure perquè la companyia no ha considerat secreta aquesta informació i entregà la documentació específica als desenvolupadors. L'excel·lent qualitat d'impressió aconseguida per Gimp-Print sobre la sèrie d'impressores Stylus es pot atribuir a aquesta política d'obertura. </p></dd><dt><a name="gloss-escapesequence"></a><span class="glossterm">Seqüències d'escapada</span></dt><dd class="glossdef"><p>Les primeres impressores que varen existir tan sols imprimien dades ASCII. Per a iniciar una nova línia o per a expulsar una pàgina, incloent-hi seqüències d'ordres especials, que normalment anaven precedides d'un caràcter [ESC]. <span class="trademark">HP</span>® evolucionà aquest concepte mitjançant les seves diferents versions del llenguatge PCL fins a arribar a avui dia, havent desenvolupat un complet Llenguatge descriptor de pàgina (PDL) a partir d'aquells humils inicis. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pcl"><acronym class="acronym">PCL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pdl"><acronym class="acronym">PDL</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-escp"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">ESC/P</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviatura de <span class="emphasis"><em>E</em></span>pson <span class="emphasis"><em>S</em></span>tandard <span class="emphasis"><em>C</em></span>odes for <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinters (codis estàndard d'Epson per a impressores). A part del <span class="trademark">PostScript</span>® o PCL, el llenguatge ESC/P d'Epson és un dels més coneguts.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pcl"><acronym class="acronym">PCL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-hpgl"><acronym class="acronym"><span class="trademark">HP</span>®/GL</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-filter"></a><span class="glossterm">Filtre</span></dt><dd class="glossdef"><p>Els filtres, en general, són programes que reben dades d'entrada, les processen i la passen com a informació d'eixida. Els filtres poden o no modificar les dades.</p><p> Els filtres, en el context de la impressió, són programes que converteixen un fitxer (destinat per a la impressió, però que el seu format actual no és l'adequat) en un fitxer imprimible. A vegades és necessari construir autèntiques «cadenes de filtratge» per aconseguir l'objectiu, enviant l'eixida d'un dels filtres a l'entrada del següent. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ghostscript">Ghostscript</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-rip"><acronym class="acronym">RIP</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-foomatic"></a><span class="glossterm">Foomatic</span></dt><dd class="glossdef"><p>Foomatic va començar com el nom d'embolcall per a un joc d'utilitats diferent disponibles en <a href="https://wiki.linuxfoundation.org/openprinting/database/foomatic" target="_top">Linuxprinting.org</a>. Aquestes eines estan dirigides a l'ús del tradicional Ghostscript i d'altres filtres d'impressió més fàcils per als usuaris i ampliar les característiques dels filtres afegint-hi més interruptors a la línia d'ordres o explicant les dades en execució al controlador.</p><p> Més recentment, Foomatic es decanta cap a l'acció de fer-se amb un sistema, que li permeti la configuració del subsistema d'impressió contigu amb un joc unificat d'ordres (encara que, això, és molt més complicat que la interfície <acronym class="acronym">IGU</acronym> de <span class="orgname">KDE</span>, la qual ve a conformar una tasca similar al de diferents subsistemes d'impressió). </p></dd><dt><a name="gloss-ghostscript"></a><span class="glossterm">Ghostscript</span></dt><dd class="glossdef"><p>Ghostscript és un intèrpret per al llenguatge <span class="trademark">PostScript</span>® i per al PDF o Raster Image Processor (RIP) en programari, originalment desenvolupat per en L. Peter Deutsch. També hi ha disponible una versió <acronym class="acronym">GPL</acronym> per al seu lliure ús i distribució. Ghostscript és extensament emprat dins del món Linux i <span class="trademark">UNIX</span>® per a la transformació <span class="trademark">PostScript</span>® en dades convenients per a ser enviades a dispositius no <span class="trademark">PostScript</span>®. Més informació: <a href="https://www.ghostscript.com/" target="_top">Ghostscript Homepage</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-rip"><acronym class="acronym">RIP</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-gimpprint"></a><span class="glossterm">Gimp-Print</span></dt><dd class="glossdef"><p>Contràriament al seu nom, Gimp-Print no és el connector a usar per a imprimir des del popular programa Gimp -- la base del seu codi també pot usar-se per a compilar en...</p><p>...un joc de PPD i de filtres associats que s'integren completament a <acronym class="acronym">CUPS</acronym>, implementant al voltant de 130 models diferents d'impressora, en molts casos proporcionant qualitat d'eixida fotogràfica;</p><p>...un filtre Ghostscript que pot usar-se amb qualsevol altre programa que necessiti un programari-RIP;</p><p>...una biblioteca que pugui ser emprada per altres aplicacions de programari en la necessitat de funcions de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tramar" target="_top">tramat</a>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-lexmark"><acronym class="acronym">Lexmark</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-rip"><acronym class="acronym">RIP</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ghostscript">Ghostscript</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-hp"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym"><span class="trademark">HP</span>®</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviatura per a <span class="emphasis"><em>H</em></span>ewlett-<span class="emphasis"><em>Packard</em></span>; una de les primeres companyies a distribuir els seus propis controladors d'impressora per a Linux. - Més recentment, la companyia ha fet el llançament del seu paquet de controladors «HPIJS», incloent-hi el codi original i una llicència lliure. Aquest és el primer fabricant d'impressora en fer-ho. HPIJS implementa els actuals models de tinta i DeskJet de HP. </p></dd><dt><a name="gloss-hpgl"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym"><span class="trademark">HP</span>®/GL</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació per a <span class="emphasis"><em><span class="trademark">HP</span>®</em></span> <span class="emphasis"><em>G</em></span>raphical <span class="emphasis"><em>L</em></span>anguage (llenguatge gràfic d'<span class="trademark">HP</span>®); un llenguatge d'impressora <span class="trademark">HP</span>® és principalment usat per a traçadors; la majoria és programari CAD (Computer Aided Design -disseny assistit per ordinador) que programen l'eixida de fitxers <span class="trademark">HP</span>®/GL per a la impressió.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-escp"><acronym class="acronym">ESC/P</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pcl"><acronym class="acronym">PCL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-hpjetdirectprotocol"></a><span class="glossterm">Protocol JetDirect de <span class="trademark">HP</span>®</span></dt><dd class="glossdef"><p>Un terme de marca per <span class="trademark">HP</span>® per a descriure la seva implementació de la transferència de dades d'impressió cap a la impressora mitjançant un dels dos protocols; «AppSocket» o «Impressió directa TCP/IP».</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-appsocketprotocol">Protocol AppSocket</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-directtcpipprinting">Impressió directa TCP/IP</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ietf"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">IETF</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació per a <span class="emphasis"><em>I</em></span>nternet <span class="emphasis"><em>E</em></span>ngineering <span class="emphasis"><em>T</em></span>ask <span class="emphasis"><em>F</em></span>orce; una assemblea d'Internet, els experts en programari i maquinari hi parlen de noves tecnologies connectades a una xarxa i molt sovint arriben a conclusions, el qual és considerat per molts com a estàndards. El «TCP/IP» és l'exemple més famós.</p><p> Els estàndards de la IETF, així com els seus esborranys, xerrades, idees i guies d'aprenentatge d'utilitat, són posats per escrit a la famosa sèrie de «RFC», que està disponible al públic i inclòs a la majoria de distribucions Linux i BSD.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ipp"><acronym class="acronym">IPP</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pwg"><acronym class="acronym">PWG</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-rfc"><acronym class="acronym">RFC</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ipp"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">IPP</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació per a <span class="emphasis"><em>I</em></span>nternet <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinting <span class="emphasis"><em>P</em></span>rotocol (protocol d'impressió per Internet); definit en una sèrie de RFC acceptats per la IETF amb l'estat d'«estàndard proposat»; ha estat dissenyat per la PWG. - IPP és un disseny completament nou per a la impressió en xarxa, però aquest usa un conegut i nou mètode de provada eficàcia per a la transferència de dades real: HTTP 1.1! Per a no «reinventar la roda» aquest es basa en un robust estàndard de la Internet actual, IPP és capaç d'un ús relativament fàcil entre altres mecanismes estàndards compatibles amb el HTTP:</p><p> Bàsic, resums, o mecanismes d'autenticació de certificats.</p><p> SSL o TLS per a l'encriptatge de la transferència de dades.</p><p> LDAP per als serveis de directori (per a publicar dades a les impressores, opcions de dispositiu, controladors, costos a la xarxa; o per a comprovar contrasenyes fent autenticació). </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-cups"><acronym class="acronym">CUPS</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pwg"><acronym class="acronym">PWG</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ietf"><acronym class="acronym">IETF</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-rfc"><acronym class="acronym">RFC</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-tls">Encriptatge <acronym class="acronym">TLS</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-lexmark"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">Lexmark</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Va ser una de les primeres companyies a distribuir els seus propis controladors d'impressora per a Linux, per a alguns dels seus models. Encara que, aquells controladors només són en binari (no hi ha disponible el codi font) i pel qual no poden ser usats per a integrar-se en altres projectes de programari lliure d'impressió. </p></dd><dt><a name="gloss-linuxprintingorg"></a><span class="glossterm">Linuxprinting.org</span></dt><dd class="glossdef"><p>Linuxprinting.org = No només per a Linux; tots els SO <span class="trademark">UNIX</span>®, com els *BSD i Unices comercials poden trobar la informació útil de la impressió en aquest lloc. És la casa per a l'interessant projecte Foomatic, que s'esforça a desenvolupar el «Meta Print Spool i el joc d'utilitats per a la configuració del controlador» (sent capaç de configurar, mitjançant una interfície comuna, diferents subsistemes d'impressió i els seus controladors requerits) amb la capacitat de transferir totes les cues, impressores i fitxers de configuració sense marques a un altre gestor de cues sense un nou esforç de configuració. - Ells, també mantenen la base de dades de la impressió; una col·lecció de controladors i la informació de dispositiu que permet a cadascú trobar la informació actual a sobre del model d'impressora i també genera en línia els fitxers de configuració per a qualsevol gestor_de_cues/controlador/dispositiu combo que se sap que funciona en un subsistema d'impressió Linux o <span class="trademark">UNIX</span>® comú. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-linuxprintingdatabase"><acronym class="acronym">Base de dades Linuxprinting.org</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-linuxprintingdatabase"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">Base de dades Linuxprinting.org</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>La <a href="https://www.openprinting.org/printers" target="_top">base de dades</a> conté impressores i controladors adequats. Més informació: <a href="https://wiki.linuxfoundation.org/openprinting/database/indexfaq" target="_top">Linuxprinting.org FAQ</a></p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-foomatic">Foomatic</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-lprlpd"></a><span class="glossterm">Impressió <acronym class="acronym">LPR/LPD</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>LPR == alguns ho tradueixen <span class="emphasis"><em>L</em></span>ine <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinting <span class="emphasis"><em>R</em></span>equest, i d'altres: <span class="emphasis"><em>L</em></span>ine <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinter <span class="emphasis"><em>R</em></span>emote.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-bsdstyleprinting">Impressió a l'estil BSD</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-mimetypes"></a><span class="glossterm">Tipus <acronym class="acronym">MIME</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>M</em></span>ultipurpose (o Multimèdia) <span class="emphasis"><em>I</em></span>nternet <span class="emphasis"><em>M</em></span>ail <span class="emphasis"><em>E</em></span>xtensions (extensions polivalents per a correu d'Internet); els tipus <acronym class="acronym">MIME</acronym> són principalment emprats per al transport de dades binàries (com ara els adjunts de correu que contenen gràfics) sobre connexions de correu que normalment tan sols es transmeten mitjançant caràcters ASCII: pel que les dades han d'estar codificades en ASCII.</p><p> Més tard aquest concepte ha estat ampliat per a acabar descrivint un format de dades independent de la plataforma, però alhora no ambigu. A la manera de fer de <span class="trademark">Windows</span>® tothom sap que les extensions .doc són per a <span class="trademark">Microsoft</span>® Word.</p><p> Això és manejat amb ambigüitat sobre la plataforma <span class="trademark">Windows</span>®: les extensions .doc també són emprades per a fitxers de text simples o per a fitxers Adobe Framemaker. I si un autèntic fitxer Word és reanomenat amb una extensió diferent, aquest ja no pot ser obert pel programa.</p><p> Els tipus de fitxer <acronym class="acronym">MIME</acronym> tenen una cadena de reconeixement i els reconeixen, descrivint el seu format de fitxer basat en <span class="emphasis"><em>categoria_principal/subcategoria</em></span>. Dintre d'IPP, els fitxers d'impressió també són descrits usant l'esquema dels tipus <acronym class="acronym">MIME</acronym>. Els tipus <acronym class="acronym">MIME</acronym> estan registrats amb la IANA (Internet Assigning Numbers <span class="emphasis"><em>Association</em></span>) per a mantenir-los com a inequívocs.</p><p> <acronym class="acronym">CUPS</acronym> disposa d'alguns tipus <acronym class="acronym">MIME</acronym> registrats com a propis, com el <span class="emphasis"><em>application/vnd.cups-raster</em></span> (per al format d'imatge <acronym class="acronym">CUPS</acronym> intern de la trama). </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-cups"><acronym class="acronym">CUPS</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gimpprint">Gimp-Print</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-pcl"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">PCL</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinter <span class="emphasis"><em>C</em></span>ontrol <span class="emphasis"><em>L</em></span>anguage (llenguatge de control de la impressió); desenvolupat per <span class="trademark">HP</span>®. PCL va començar en la versió 1 com a un simple joc d'ordres per a la impressió ASCII; ara, en les seves versions PCL6 i PCL-X, és capaç d'imprimir els gràfics i el color - però fora del regne del <span class="trademark">Microsoft</span>® <span class="trademark">Windows</span>® i <span class="trademark">HP-UX</span>® (<span class="trademark">HP</span>® té en propietat una marca <span class="trademark">UNIX</span>®), això no és gaire emprat...</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-escp"><acronym class="acronym">ESC/P</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-hpgl"><acronym class="acronym"><span class="trademark">HP</span>®/GL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pdl"><acronym class="acronym">PDL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-pdl"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">PDL</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>P</em></span>age <span class="emphasis"><em>D</em></span>escription <span class="emphasis"><em>L</em></span>anguage (llenguatge de descripció de la pàgina); Les PDL descriuen, d'un mode resumit, la representació gràfica d'una pàgina. - Abans que aquesta sigui realment transferida a l'impressor, un PDL primer ha de ser «interpretat». A <span class="trademark">UNIX</span>®, el PDL més important és el <span class="trademark">PostScript</span>®. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-escp"><acronym class="acronym">ESC/P</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-hpgl"><acronym class="acronym"><span class="trademark">HP</span>®/GL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pcl"><acronym class="acronym">PCL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-pixel"></a><span class="glossterm">Píxel</span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>Pic</em></span>ture <span class="emphasis"><em>El</em></span>ement (element del paper pintat); aquest terme descriu la part més petita d'un quadre d'imatge tramat (o sigui tant si està imprès en un paper com si mostrat en un monitor mitjançant un tub de raigs catòdics o els elements d'un LCD). Com qualsevol gràfic o representació d'imatge en aquests tipus de dispositius d'eixida, és compost de píxels, els valors de «ppp» (píxel per polzada -«ppi» en anglès-) i <acronym class="acronym">ppp</acronym> (punts per polzada -dpi en anglès-) són un paràmetre important per a la qualitat total i la resolució d'una imatge.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-filter">Filtre</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ghostscript">Ghostscript</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-raster">Imatge Raster</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-pjl"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">PJL</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>P</em></span>rint <span class="emphasis"><em>J</em></span>ob <span class="emphasis"><em>L</em></span>anguage (llenguatge per a la tasca de la impressió); desenvolupat per <span class="trademark">HP</span>® per a controlar i influir per omissió, i per als arranjaments de les tasques d'una impressora. Això no tan sols pot ser emprat per a les impressores d'<span class="trademark">HP</span>® (PCL-); també moltes <span class="trademark">PostScript</span>® i d'altres impressores entenen les ordres PJL enviades a dintre d'una tasca d'impressió o en un senyal a part.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pcl"><acronym class="acronym">PCL</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-postscript"></a><span class="glossterm"><span class="trademark">PostScript</span>®</span></dt><dd class="glossdef"><p><span class="trademark">PostScript</span>® (sovint escurçat a «PS») és l'estàndard de facto en el món <span class="trademark">UNIX</span>® per a la impressió de fitxers. Ha estat desenvolupat per Adobe i llicenciat a fabricants d'impressora i companyies de programari.</p><p> Com les dades especificades <span class="trademark">PostScript</span>® han estat publicades per Adobe, també hi ha implementacions disponibles de «terceres parts» de programari per a la generació i interpretació <span class="trademark">PostScript</span>® (un dels més coneguts en el món del programari lliure és el Ghostscript, un poderós intèrpret de PS). </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-escp"><acronym class="acronym">ESC/P</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-hpgl"><acronym class="acronym"><span class="trademark">HP</span>®/GL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pcl"><acronym class="acronym">PCL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ppd"><acronym class="acronym">PPD</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ppd"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">PPD</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>P</em></span>ostScript <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinter <span class="emphasis"><em>D</em></span>escription (descripció per a impressora PostScript); Les PPD són fitxers ASCII emmagatzemant tota la informació sobre les capacitats especials d'una impressora, més les definicions de les ordres (PostScript- o PJL-) per a visitar una certa capacitat (com la impressió «duplexing»).</p><p> Com l'explicació dels acrònims revela, els PPD originalment tan sols eren per a impressores <span class="trademark">PostScript</span>®. <acronym class="acronym">CUPS</acronym> ha ampliat el concepte PPD a tots els tipus d'impressores.</p><p> Les PPD per a les impressores <span class="trademark">PostScript</span>® són proveïdes pels venedors. Poden usar-se amb <acronym class="acronym">CUPS</acronym> i <span class="orgname">KDE</span> per a tenir accés al màxim de característiques de qualsevol impressora <span class="trademark">PostScript</span>®. L'equip <span class="orgname">KDE</span> recomana usar un PPD original en comptes d'usar-lo amb <span class="trademark">Microsoft</span>® Windows NT.</p><p> Les PPD per a impressores no PostScript <span class="emphasis"><em>necessiten</em></span> un «filtre» acompanyant per tal de poder tractar els fitxers d'impressió <span class="trademark">PostScript</span>® en un format entenedor per al dispositiu. Aquests filtres/PPD combos no estan disponibles (encara) per als venedors. Després de la iniciativa dels desenvolupadors <acronym class="acronym">CUPS</acronym> d'usar les PPD, la comunitat del programari lliure era força creativa per a passar ràpidament al funcionament de la majoria de models d'impressora usats actualment, per a PPD i filtres Ghostscript clàssics. Però un avís: la qualitat del llistat varia de «full de sortida de qualitat fotogràfica» (usada per Gimp-Print en la majoria d'Epson inkjets) a «gairebé il·legible» (usada per Foomatic amb filtres Ghostscript per als models relacionats com el «paperweight» en la base de dades Linuxprinting.org). </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-cups"><acronym class="acronym">CUPS</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-linuxprintingorg">Linuxprinting.org</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-printcap"></a><span class="glossterm">printcap</span></dt><dd class="glossdef"><p>En sistemes d'impressió a l'estil BSD, el fitxer «printcap» gestiona la informació de configuració; el dimoni d'impressió llegeix aquest fitxer per a determinar quina impressora està disponible, quins filtres s'usaran per a cadascuna, a on està localitzada la carpeta d'encuament, si hi ha pàgines de rètol a usar, i més... Algunes aplicacions també depenen de l'accés a lectura del fitxer «printcap», per obtenir els noms de les impressores disponibles. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-bsdstyleprinting">Impressió a l'estil BSD</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-printermib"></a><span class="glossterm">Impressió <acronym class="acronym">MIB</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>Printer</em></span>- <span class="emphasis"><em>M</em></span>anagement <span class="emphasis"><em>I</em></span>nformation <span class="emphasis"><em>B</em></span>ase (base per a informació de gestió); la impressió MIB defineix un joc de paràmetres que són emmagatzemats a la impressora per accedir a la xarxa. Això és útil si moltes (en alguns casos, literalment milers) de les impressores de la xarxa són manipulades centralitzadament amb l'ajuda de SNMP (el protocol simple per a la gestió de la xarxa).</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pwg"><acronym class="acronym">PWG</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-snmp"><acronym class="acronym">SNMP</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-pwg"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">PWG</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinter <span class="emphasis"><em>W</em></span>orking <span class="emphasis"><em>G</em></span>roup; el PWG és una petita agrupació de representants de la indústria de la impressió que, en anys passats, ha desenvolupat diferents normes en relació amb la impressió en xarxa. Aquestes han estat posteriorment acceptades per la IETF com a normes RFC, com ara el «Printer-MIB» i l'IPP.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ipp"><acronym class="acronym">IPP</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-printermib">Impressió <acronym class="acronym">MIB</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-snmp"><acronym class="acronym">SNMP</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-printerdatabase"></a><span class="glossterm">Base de dades de la impressió</span></dt><dd class="glossdef"><p>Una bona base de dades de controladors d'impressora es pot trobar a <a href="https://www.openprinting.org/printers" target="_top">https://www.openprinting.org/printers</a>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-linuxprintingdatabase"><acronym class="acronym">Base de dades Linuxprinting.org</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-raster"></a><span class="glossterm">Imatge Raster</span></dt><dd class="glossdef"><p>Cada imatge a sobre d'un suport físic està composta per un patró de punts discrets en diferents colors i (potser) mides. A això ho anomenen «una imatge tramada».</p><p> El qual és l'oposat a una «imatge de vector» a on el gràfic és descrit en termes de corbes contínues, ombres, formes i àrees omplertes, representades per fórmules matemàtiques. Les imatges de vector normalment tenen un fitxer més petit i poden ser escalades en mida sense cap pèrdua d'informació i qualitat --- però aquestes no poden ser l'eixida directa, atès que primer sempre s'han de «renderitzar» o «tramar» cap a la resolució a la qual el dispositiu d'eixida és capaç de...</p><p> El tramat es realitza mitjançant un processament del tramat de la imatge (RIP, sovint és el programari Ghostscript) o alguna altra filtració al cas.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pixel">Píxel</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ghostscript">Ghostscript</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-filter">Filtre</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-rip"><acronym class="acronym">RIP</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-rip"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">RIP</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>R</em></span>aster <span class="emphasis"><em>I</em></span>mage <span class="emphasis"><em>P</em></span>rocess(or) (processament del tramat de la imatge); si s'empra en el context de la impressió, «RIP» significa un maquinari o programari que converteix a <span class="trademark">PostScript</span>® (o d'altres formats d'impressió que són representats en les PDL sense trama) en un format d'imatge tramada de tal manera que sigui acceptable per al «marcat del motor» de la impressora.</p><p> Les impressores <span class="trademark">PostScript</span>® contenen els seus propis tramats-PostScript. Un RIP pot o no pot ser localitzat dintre d'una impressora.</p><p> Per a molts sistemes <span class="trademark">UNIX</span>®, Ghostscript és el paquet que proporciona «un RIP en el programari», engegat en l'ordinador amfitrió i pre-digerint el <span class="trademark">PostScript</span>® o d'altres dades per a deixar-les llestes per a enviar-les cap al dispositiu d'impressió (podeu percebre «una mica de veritat» en el lema «Ghostscript transforma la vostra impressora en una màquina <span class="trademark">PostScript</span>®», que per descomptat no és correcte en el vertader sentit de la paraula).</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-filter">Filtre</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ghostscript">Ghostscript</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-postscript"><span class="trademark">PostScript</span>®</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pdl"><acronym class="acronym">PDL</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-raster">Imatge Raster</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-rlpr"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">RLPR</acronym> (LPR remota)</span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>R</em></span>emote <span class="emphasis"><em>L</em></span>ine <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinting <span class="emphasis"><em>R</em></span>equest; aquest és un sistema d'impressió, que no necessita cap privilegi «root» per a ser instal·lat i de cap «printcap» per a funcionar: tots els paràmetres poden especificar-se a la línia d'ordres.</p><p> RLPR és pràctic per a molts usuaris d'ordinadors portàtils que treballen canviant amb freqüència d'entorn. Això és perquè pot instal·lar-se directament al subsistema amb cada impressió i permet d'un mode molt flexible i ràpid d'instal·lar una impressora mitjançant l'accés directe LPR/LPD. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-printcap">printcap</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-snmp"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">SNMP</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>S</em></span>imple <span class="emphasis"><em>N</em></span>etwork <span class="emphasis"><em>M</em></span>anagement <span class="emphasis"><em>P</em></span>rotocol; SNMP és extensament emprat per a controlar tots els tipus de nodes d'una xarxa (màquines, encaminadors, commutadors, passarel·les, impressores...) remotament.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-pwg"><acronym class="acronym">PWG</acronym></a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-printermib">Impressió <acronym class="acronym">MIB</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-ssl"></a><span class="glossterm">Encriptatge <acronym class="acronym">SSL(3)</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>S</em></span>ecure <span class="emphasis"><em>S</em></span>ocket <span class="emphasis"><em>L</em></span>ayer; <acronym class="acronym">SSL</acronym> és un mètode propietari d'encriptatge per a la transferència de dades sobre HTTP que ha estat desenvolupat per Netscape. El qual ara serà substituït per l'estàndard de la IETF anomenat TLS. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-tls">Encriptatge <acronym class="acronym">TLS</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-spooling"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">SPOOL</acronym>ing (gestió de cues)</span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>S</em></span>ynchronous <span class="emphasis"><em>P</em></span>eripheral <span class="emphasis"><em>O</em></span>perations <span class="emphasis"><em>O</em></span>n<span class="emphasis"><em>L</em></span>ine; <acronym class="acronym">SPOOL</acronym>ing (gestió de cues) habilita a les aplicacions d'impressió (i usuaris) per a continuar les seves tasques per un sistema de <acronym class="acronym">dimoni</acronym>, el qual desa els fitxers en una localització temporal abans que la impressora estigui llesta per a imprimir. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-daemon"><acronym class="acronym">Dimoni</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-tls"></a><span class="glossterm">Encriptatge <acronym class="acronym">TLS</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>T</em></span>ransport <span class="emphasis"><em>L</em></span>ayer <span class="emphasis"><em>S</em></span>ecurity (transport de seguretat per capes); <acronym class="acronym">TLS</acronym> és un estàndard d'encriptatge per a la transferència de dades sobre HTTP 1.1; està definit en el RFC 2246; encara que basat en el desenvolupament anterior de SSL (de Netscape) aquest no és totalment compatible amb ell. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ssl">Encriptatge <acronym class="acronym">SSL(3)</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-systemVstyleprinting"></a><span class="glossterm">Impressió a l'estil System V</span></dt><dd class="glossdef"><p>Aquest és el segon sabor del tradicional sistema d'impressió <span class="trademark">UNIX</span>® (tot l'oposat al sistema d'impressió a l'estil BSD). Per a BSD aquest usa un joc d'ordres diferent (lp, lpadmin,...), però això no el fa fonamentalment diferent. Tot i això, el distanciament entre els dos és prou gran per a fer-los incompatibles, ja que un client BSD simplement no pot imprimir en un servidor d'impressió a l'estil System V sense molèsties addicionals... IPP, tal com se suposa, resol aquesta debilitat i més. </p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-bsdstyleprinting">Impressió a l'estil BSD</a>, <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-ipp"><acronym class="acronym">IPP</acronym></a>.</p></dd><dt><a name="gloss-turboprint"></a><span class="glossterm">TurboPrint</span></dt><dd class="glossdef"><p>Programari shareware (d'accés lliure al públic) que proporciona impressió de qualitat fotogràfica per a moltes impressores de raig de tinta. És útil si no sou capaç de trobar un controlador per a la vostra impressora i aquesta es pot enganxar a un sistema tradicional Ghostscript o un modern sistema <acronym class="acronym">CUPS</acronym>.</p><p>Veure també <a class="glossseealso" href="index.html#gloss-gimpprint">Gimp-Print</a>.</p></dd><dt><a name="gloss-xpp"></a><span class="glossterm"><acronym class="acronym">XPP</acronym></span></dt><dd class="glossdef"><p>Abreviació de <span class="emphasis"><em>X</em></span> <span class="emphasis"><em>P</em></span>rinting <span class="emphasis"><em>P</em></span>anel; <acronym class="acronym">XPP</acronym>, el qual va ser el primer entorn gràfic lliure per a les ordres d'impressió <acronym class="acronym">CUPS</acronym>, escrit per en Till Kamppeter i ha estat un model a seguir per la utilitat «kprinter» en el <span class="orgname">KDE</span> 3.</p></dd></dl></div></div>
Generated by dwww version 1.15 on Fri Jun 28 12:29:42 CEST 2024.